Vaixell carregat d’esperances creuant el mar
bandera blanca aviat tenyida en porpra.

Braços oberts

– J´arribem!, germans …
portem pa, aigua i pau

…però el drac no espera, el drac no dona treva.

Mil.lennis de sectes fanàtiques, li van donar vida.
Un drac de foc i destrucció, més enllà del setge.

Xivarri d’armes vomitant agulles letals,
sang innocent vessada sobre la coberta.

El món no entén…
navega per mars oposats.

Un altre drac ensenya els seus ullals ensangonats.
A terra, quimeres de foc i destrucció.
“Assentaments de la vergonya”.
Més fam i mort.

Sense pietat contra les pedres.

A l’altra banda fanàtics de mitja lluna,
covant, davant l’indefensió,
odi hostil cap a occident.

Desperta el vell drac adormit,
primitius somnis de destrucció i malvolença,
preparant el nou ordre absolut.

Prou de rostres desencaixats,
boques esgarriades i ulls desorbitats.

Cadascun de nosaltres,per la llibertat en pau.
Avortem els que atien la destrucció i la misèria,

Unim les mans pobles, nacions,
sense religions que enfurisman bojos fanàtics

la humanitat per la pau!!

Marius Serra Flores
Primavera 2010